Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.
Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.
Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?
Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Ac 2,1-11

Salm Responsorial

Sl 103,1ab.24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.
Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos.
Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

1Co 12,3b-7.12-13

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.»
Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

Jn 20,19-23

"Els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fills de Déu"

Amb la Pentecosta arriba el gran moment inicial de l’Església. A partir d’ara, amb la força de l’Esperit, els apòstols ja es llancen a predicar la Bona Nova de Jesús per tot el món. Ho veiem a la primera lectura. És el moment que tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. L’Esperit fa que tots els homes i dones de totes les races i regions entenguin la paraula del Senyor: Tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües. Abans ens ha enumerat els diferents indrets d’on provenien els qui escoltaven la predicació: d’Egipte, de les regions de Líbia, forasters de Roma, jueus i prosèlits, cretencs i àrabs. La salvació de Crist és universal, no queda reduïda al poble jueu. On actua l’Esperit hi ha unitat: tots entenen el missatge de Déu, en la pròpia llengua; al contrari del que va passar a Babel, on parlant la mateixa llengua, no s’entenien. Es fa realitat el que diu el mateix Jesús a l’evangeli: El Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. No solament recordar sinó sobretot entendre. I de forma explícita el Senyor subratlla la unió íntima entre ell i el Pare i l’amor del Pare envers nosaltres: el meu Pare l’estimarà. L’Esperit és l’ànima de l’Església. Per això Pau demana que ens deixem endur per aquest Esperit: Els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu, però vosaltres no viviu segon les mires naturals, sinó segons les de l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres. I després ens diu encara: Perquè si visquéssiu així (com demana la carn: forma de viure terrenal), moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu. Deixar-se endur per l’Esperit és viure com a fills de Déu, és viure en la llibertat: No hem rebut un Esperit d’esclaus sinó un Esperit que ens ha fet fills. Som fills: visquem la plena llibertat dels fills enduts sempre per l’Esperit.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi